LUXACIÓ
Lesió en la qual es produeix una separació mantinguda entre les superfícies articulars, és a dir, les dues superfícies articulars perden contacte. Aquesta lesió també suposa una lesió a la càpsula i els lligaments que l'envolten. També podem parlar de subluxació si la pèrdua de contacte és incompleta.El mecanisme de producció pot ser una caiguda, un impacte o un estirament forçat.
SÍMPTOMES
ACTUACIÓ
SÍMPTOMES
- Dolor intens, com a conseqüència de la tensió soferta pels lligaments i fibres musculars.
- Inflamació de l'articulació.
- Deformitat causada pel moviment de les superfícies articulars. Es valora per simetria amb l'altra extremitat.
- Impotència funcional, ja que l'articulació ha perdut la seva funció.
- Hematoma.
ACTUACIÓ
- Immobilitzar l'articulació afectada tal com es troba. Mai s'ha d'intentar reduir, és a dir, recol · locar l'articulació ja que podríem causar lesions en el sistema vascular i nerviós i agreujar la situació. Ha de ser realitzat per mans expertes.
- Valorar la sensibilitat i pols de l'articulació afectada ja que l'extrem de l'os desplaçat podria comprimir vasos sanguinis i nervis, produint una paràlisi o dèficit de reg sanguini de la zona afectada. Si això fos així, el trasllat s'ha de fer el més ràpid possible.
- Traslladar la víctima a un centre sanitari on s'aplicarà tractament definitiu.
FRACTURA
És la pèrdua de continuïtat d'un os.
CLASSIFICACIÓ
-Transversals: línia de fractura és transversal. Solen estar produïdes per contusió directa.
-Obliqües: línia de fractura és obliqua. Solen estar produïdes per la flexió de l'os.
-Espiroidals: segueixen una línia obliqua que gira al voltant de l'os acabant en punta. Produïdes per torsió.
-Comminuta: produeix diversos fragments petits d'os.
-Hemorràgia
-Lesió de les estructures veïnes a la fractura que poden ser: De dins a fora: els fragments d'os han perforat la pell. La ferida sol ser petita i neta.
De fora a dins: l'agent causant de la fractura lesiona la pell i parts toves. La ferida sol ser gran, bruta i amb vores irregulars.
És la pèrdua de continuïtat d'un os.
CLASSIFICACIÓ
- Simple: traumatisme és prou violent per produir la fractura de qualsevol os.
- Patològica: s'origina en un os afectat per alguna malaltia, de manera que la fractura pot produir-se sense necessitat d'un traumatisme.
- Incompleta: el traçat de la fractura no afecta tot el perímetre de l'os. Aquestes es diuen FISSURES.
- Completa: afecta tot el gruix de l'os i el divideix en dos o més fragments.
-Transversals: línia de fractura és transversal. Solen estar produïdes per contusió directa.
-Obliqües: línia de fractura és obliqua. Solen estar produïdes per la flexió de l'os.
-Espiroidals: segueixen una línia obliqua que gira al voltant de l'os acabant en punta. Produïdes per torsió.
-Comminuta: produeix diversos fragments petits d'os.
- Tancada: l'os es trenca i la pell que recobreix l'extremitat es manté intacta.
- Oberta: la pell de l'extremitat també es trenca i produeix una ferida propera al punt de fractura i comporta riscos i complicacions com:
-Hemorràgia
-Lesió de les estructures veïnes a la fractura que poden ser: De dins a fora: els fragments d'os han perforat la pell. La ferida sol ser petita i neta.
De fora a dins: l'agent causant de la fractura lesiona la pell i parts toves. La ferida sol ser gran, bruta i amb vores irregulars.
SÍMPTOMES
ACTUACIÓ
- Mai intentar reduir - recol · locar - l'extremitat si hi ha deformitats, podríem causar lesions vasculars o nervioses importants, per a immobilitzar utilitzarem cotó o peces de roba per omplir els buits .
- Davant d'una fractura oberta mai reintroduir l'os. Primer intentar controlar l'hemorràgia, cobrir amb gases estèrils i procedir a immobilitzar l'extremitat.
- Per comprovar la longitud necessària en una fèrula hem de tenir en compte que la seva mida ha de ser capaç d'immobilitzar tant l'articulació que es troba per sobre com la que està per sota de la zona de la lesió.
- Hi ha zones on no es poden utilitzar fèrules pel que farem servir material més adequat com cabestrells o embenats triangulars...
7. Acabar la valoració secundària. Cal tenir en compte que si hi ha hemorràgia, ja sigui interna o externa la víctima pot entrar en xoc hipovolèmic per la qual cosa caldrà realitzar una valor ació contínua dels possibles signes i símptomes d'aquesta complicació.
8. Traslladar la víctima a un centre hospitalari, amb més o menys urgència.
ESQUINÇ
Lesió en què els lligaments d'una articulació, després d'una separació momentània de les superfícies articulars per un moviment forçat, pateixen una distensió o ruptura. La lesió pot ser des d'un estirament fins a un esquinç o un trencament complet de les fibres articulars.
SÍMPTOMES
ACTUACIÓ
- Dolor intens que augmenta amb la mobilització de la extremitat.
- Inflamació que augmenta amb el temps.
- Deformitat. Escurçament de l'extremitat.
- Impotència funcional que depèn de l'os lesionat.
- Hematoma o hemorràgia.
- Ferida, si és oberta.
ACTUACIÓ
- Valoració primària i secundària de la víctima, valorant especialment la zona afectada, el dolor i la localització.
- Palpar la zona afectada. Si cal, apartar la roba de la zona per facilitar l'examen de la lesió.
- Retirar els objectes que puguin dificultar la circulació, com rellotges , anells ...
- Comprovar l'existència de pols a la part més llunyana de l'extremitat lesionada. L'absència de pols agreuja el pronòstic.
- Comprovar les asimetries que puguin existir respecte a l'altra extremitat observant la mobilitat, la forma, la coloració, la temperatura i la sensibilitat.
- Immobilitzar l'extremitat lesionada amb fèrules , embenats o material alternatiu. És important tenir present el següent:
- Mai intentar reduir - recol · locar - l'extremitat si hi ha deformitats, podríem causar lesions vasculars o nervioses importants, per a immobilitzar utilitzarem cotó o peces de roba per omplir els buits .
- Davant d'una fractura oberta mai reintroduir l'os. Primer intentar controlar l'hemorràgia, cobrir amb gases estèrils i procedir a immobilitzar l'extremitat.
- Per comprovar la longitud necessària en una fèrula hem de tenir en compte que la seva mida ha de ser capaç d'immobilitzar tant l'articulació que es troba per sobre com la que està per sota de la zona de la lesió.
- Hi ha zones on no es poden utilitzar fèrules pel que farem servir material més adequat com cabestrells o embenats triangulars...
7. Acabar la valoració secundària. Cal tenir en compte que si hi ha hemorràgia, ja sigui interna o externa la víctima pot entrar en xoc hipovolèmic per la qual cosa caldrà realitzar una valor ació contínua dels possibles signes i símptomes d'aquesta complicació.
8. Traslladar la víctima a un centre hospitalari, amb més o menys urgència.
ESQUINÇ
Lesió en què els lligaments d'una articulació, després d'una separació momentània de les superfícies articulars per un moviment forçat, pateixen una distensió o ruptura. La lesió pot ser des d'un estirament fins a un esquinç o un trencament complet de les fibres articulars.
SÍMPTOMES
- Dolor localitzat en el punt de la lesió.
- Inflamació a la zona.
- Impotència funcional: dificultat per seguir fent el moviment articular, més o menys manifestada, segons la importància de la lesió.
- Pot aparèixer equimosis.
ACTUACIÓ
- Mantenir l'extremitat afectada elevada i en repòs total.
- En els moments inicials, aplicació de fred local sobre la zona.
- Inmovilizar l'articulació afectada.
- Derivar a un centre sanitari per fer un diagnòstic i tractament adequat.